DIMENSIONS PSICOLÒGIQUES DE L’OBESITAT

L’obesitat ha esdevingut la pandèmia del nostre temps. La incidència d’aquesta malaltia crònica en la població adulta i infantil està en constant augment i el seu cost social i sanitari amb ella.
Segons l’informe 2010 de l’Institut d’Informació Sanitària del Sistema Nacional de Salut d’Espanya, entre la població de més de 18 anys, el 15,4% presenta obesitat i un 37,1%, sobrepès. A la població infantil d’entre 2 i 17 anys, l’obesitat se situa en el 9,4%, i el sobrepès en el 19,2%.
Un pes per sobre de la norma augmenta el risc de patir altres malalties, com ara la hipertensió, la hipercolesterolèmia, la diabetis, malalties coronàries, respiratòries i articulars.

Les eines terapèutiques fonamentals són força conegudes en àmbit mèdic i entre l’opinió pública: la dieta i l’exercici físic; tanmateix, el 86% dels adults fa una vida sedentària i la dieta mediterrània està evolucionant cap a una altra més rica en greixos animals (Estudi Enrica realitzat al 2011 per la Universitat Autònoma de Madrid).

La dificultat fonamental en el tractament de l’obesitat i el sobrepès és l’abandonament terapèutic, i té vàries causes.

Per part de les persones afectades:

  • Expectatives errònies sobre els resultats o sobre la duració de la teràpia.
  • Característiques pròpies de l’estil de vida de la persona amb obesitat, per exemple, tendència al sedentarisme, manca d’autoeficàcia i autoconfiança per aconseguir objectius.
  • Baixa autoestima.
  • Escasses habilitats per resoldre situacions problemàtiques.
  • Elecció d’un pla nutricional sense suport i supervisió professional.

Per part dels propis tractaments que es proposen:

  • Falta d’un mòdul dedicat a augmentar la motivació al tractament.
  • Tractaments excessivament durs:

- Des del punt de vista nutricional generen estats depressius per manca d’aliment.

- Des del punt de vista motivacional representen objectius impossibles de mantenir en el temps.

  • Seguiment posterior a l’aconseguiment dels objectius insuficient o inexistent.
  • Manca d’atenció a dificultats emocionals i/o a trastorns psicològics que cursen paral•lelament i interactuen amb el problema.

És aconsellable seguir un tractament psicològic combinat amb la teràpia nutricional, on s’abordin els següents aspectes:

  • Definició d’obesitat i sobrepes
  • Conseqüències negatives de l’obesitat i el sobrepès.
  • Característiques d’un tractament adequat per l’obesitat i el sobrepès.
  • Importància de la motivació al canvi i al seu manteniment.
  • Recolzament psicològic a un canvi d’estil de vida: alimentació equilibrada i activació física.
  • Imatge corporal i autoestima.
  • Relació entre alimentació i gestió de les emocions (Plaer, culpa, ira, angoixa, avorriment, buidor…)
  • Autocontrol i maneig del temps lliure.
  • Factors psicològics mantenidors de l’obesitat: insomni, baixa autoestima, irritabilitat, angoixa, culpa, agressivitat cap a un mateix i cap els altres.

.